Un Terrassa FC lluitador, ben organitzat i amb una aura d'heroïcitat va arrencar un valuosíssim empat (1-1) al temps afegit contra el Barcelona Atlètic en un Estadi Johan Cruyff on l'afició terrassista va demostrar la seva passió i alegria.
El matx era, a priori, el més exigent de la temporada: al camp del favorit, amb més de dotze milions d'euros pressupostats (tres els egarencs, quatre vegades menys), amb jugadors que pugen i baixen del primer equip i la pressió omnipresent del negreirat i les obscures influències inherents als laportisme. De fet, la facilitat amb què l'àrbitre amonestava els d'Oriol Alsina dibuixava un escenari advers, que es va accentuar amb les arribades inicials dels blaugrana i la diana al minut 39 que inclinava provisionalment la balança cap als locals.
Però amb Alsina a la banqueta els terrassistes sabien que es coïa la reacció al foc lent per cauteritzar el fre intens a les graderies (uns cinc graus de temperatura). Els jugadors blancs (rogencs al cor, blancs d'indumentària visitant) van sortit a la gespa uns minuts més tard que els barceonistes: estaven rebent les instruccions adients.
A la represa, Barrero i Castañeda van començar a agafar les regnes al mig del camp, tot i que les contres blaugrana atemorien. En una d'elles, al minut 65, la col·legiada va indicar un rigorós penal, quan poc abans havia omès una flagrant agafada per la samarreta a l'àrea barcelonista. I l'èpica va començar aparèixer, contra tots i contra tot. Marcos Pérez, a mà canviada, va aturar el penal, i una dosi d'adrenalina i mística va amarar el Terrassa FC.
Alsina va tocar la tecla (Joel i Beamonte van entrar al camp), i a poc a poc, amb esculls per crear ocasions, els egarencs van creure que podien donar l'alegria a l'afició. Un dríbling de Joel va provocar un clar penal, que Barrero va transformar al minut 90. L'eufòria es va desferman a les graderies. Després, Sleegers va relliscar en una ocasió propícia, i el Barça Atlètic va desaprofitar una clara rematada de cap que va aturar miraculosament Marcos Pérez. Uns quants xuts més que van portar l'ai al cor terrassista van precedir el xiulet final: 1-1, heroic empat i el Terrassa FC del gat vell Alsina suma ja cinc partits invicte (quatre de Lliga, un de Copa Catalunya), amb tres victòries i dos empats. Un, el del Johan Cruyff, amb un sabor de victòria que endolceix el terrassisme.
