El Terrassa FC i la història contra rivals (Granollers)

El gran triomf del Terrassa FC avui contra el Granollers (0-3, amb gos gols d'Arranz i un de Valls) consolida el balanç històric favorable als egarencs contra aquest rival. Així, amb dades descobertes gràcies al Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, els rogencs sumen 46 victòries, 19 empats i 41 derrotes, 199 gols a favor i 185 en contra. Ara el Terrassa FC porta sis partits seguits sumant (quatre triomfs i dos empats). El cap de setmana que la selecció espanyola femenina ha aconseguit el Campionat del Món sub-17 en batre Mèxic per 2-1 a la final a Montevideo (Uruguai), els egarencs han donat una altre alegria.
El primer partit a Granollers va ser amistós, el 19 de març del 1922, resolt amb 1-3 a favor del Terrassa FC. Al llarg dels anys 30 els dos equips van jugar al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, en una fase d’ascens del Campionat de Catalunya de Segona Preferent el 1934 i al Campionat de Catalunya de Primera (Grup B). 
Un fita del Terrassa FC és la conquesta, el 1936, de la segona Copa Catalunya (màxim títol català) de la història a Granollers contra el Girona per 3-2. Els egarencs també havien assolit la primera edició, el 1925. En el palmarès, els egarencs sempre seran els millors en la Copa Catalunya, en l’era antiga. De moment, els egarencs són els únics del Vallès Occidental que han guanyat el màxim títol català (quatre vegades), el que assegura la sobirania comarcal terrassista durant molt de temps.
Els anys 40 els duels es donen al Campionat de Catalunya, Lliga Regional, Tercera Divisió i Copa Federació Catalana. El 1944 el Terrassa FC goleja 1-4, així com el 1951 (1-4) i el 0-2 el 1953. Els anys 60, a Tercera, destaca un 1-2 el 1968. 
Els anys 80, a Tercera Divisió i amb la conquesta de quatre Campionats de Catalunya sub-23 consecutius per part del Terrassa FC, el 1984-85 els egarencs van superar una eliminatòria contra el Granollers (1-0 al carrer Girona, 5-2 a Terrassa). Després, el Terrassa FC va batre l’Espanyol a la final. El 1987 el Terrassa FC va guanyar 0-1, i, el 1992, els egarencs van conquerir el Trofeu Granollers en superar els locals i el Badalona (1-0 a la final, gol de Raúl). L’1 de novembre del 1992, a Tercera Divisió, el Terrassa FC va batre el Granollers per 0-1, amb gol de Raúl. Aquest Terrassa FC de Cristian García està agafant un ritme ben alt. El triomf d'avui a Granollers n'és fidel exponent!

El Terrassa FC i la història contra rivals (Santboià)

La victòria d'avui del Terrassa FC per 1-2 al camp del FC Santboià, amb gols de Carreón i Arranz, reforça el predomini rogenc al balanç històric: 19 triomfs egarencs, 10 empats i 10 derrotes, 72 gols a favor i 51 en contra. Podem gaudir d'aquestes boniques dades gràcies a la recerca del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón.

És singular que fa 99 anys del primer matx entre aquests equips a Sant Boi, l'any 1919. Va ser un amistós en què va guanyar el Terrassa FC per 1-2. El 1921, en un altre amistós, els egarencs van vèncer 2-4 (dues dianes d’Argemí i una de Papell i Roig).

En el decenni dels anys 30, el Terrassa FC va jugar contra el Santboià al Campionat de Catalunya de Segona Preferent i al Trofeu El Mundo Deportivo. Destaca un 2-3, amb doblet de Marsà i un de Juncà.

No va ser fins a finals dels anys 60 i al llarg dels anys 80 quan es reprenen els matxs a Sant Boi. El 1968, a Tercera Divisió, Trullàs va atorgar un 0-1. Els anys 80, també a Tercera Divisió, el 1984 el Terrassa FC va imposar-se per 1-3 (gols de Saletes, Castillo i Esteban). El 1985, a la Copa Generalitat, hom recorda un 1-4 (tres gols d’Esteban i un d’Aguilar). Aquells anys 80 el gran Terrassa FC, el millor del Vallès en títols amb gran diferència, va conquerir quatre Campionats de Catalunya sub-23.

Durant els anys 90, a Regional Preferent, un 0-2 (Juan Carlos i Martín) va somriure els egarencs el 1990. Al segle XXI, el 8 de desembre del 2005 el Terrassa FC va guanyar el Trofeu Vila de Sant Boi per 0-3 (Abraham, Cases i Monty). L’agost del 2006, els egarencs van guanyar per 0-1, amb gol de Deus.

En la fase actual a Tercera Divisió, el 2011 els egarencs van vèncer 2-3 (Molist els tres gols); el 2014, per 0-2 (Gallar i Héctor); i el 2017-18, el 18 de febrer del 2018, 2-2 (Dani Sánchez i Raúl Torres). El triomf d'avui per 1-2 és una nova alegria per al terrassisme!!! A més, el CP San Cristóbal ha superat el Llagostera per 2-1. Gran jornada per al futbol terrassenc!!!

El Terrassa FC i la història contra rivals (Horta)

Un dels rivals habituals del Terrassa Futbol Club és la Unió Atlètica d’Horta, que va aparèixer el 1922). Gràcies a la recerca del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón podem saber que els egarencs guanyen en el balanç global dels 64 partits disputats entre Terrassa FC i UA Horta, amb 37 victòries rogenques, 11 empats i 16 derrotes, 158 gols a favor i 91 en contra. 
Els anys 30 i a inicis dels 40 es disputen els primers matxs entre tots dos equips. L'agost del 1930, un amistós a Terrassa acaba 3-1, amb dues dianes de Boqué i un de Valls. La temporada 1931-32, terrassistes i barcelonins van disputar la final de Lliga, a doble partit, amb triomf del Terrassa FC per 3-1 (gols del Mazzarroza i dos de Broto) i un empat 1-1.

A la Copa Catalunya, el 1932, els rogencs van vèncer per 1-2 (dianes de Molla i Mongrell). Al Campionat de Catalunya de Primera, el 1941, el Terrassa FC es va imposar per 0-3. El 16 de novembre del 1941, al Campionat de Catalunya de Primera Regional, el Terrassa FC va aconseguir un rotund 2-6 (Messeguer 3, Pascual, Schildt, Olivé). A Tercera Divisió, el 1954, el Terrassa FC va arrasar 1-5 (gols de Juvell, Sopena, Bagur, Darnés 2).

El 1982 van ressuscitar els partits a Tercera Divisió i al Campionat de Catalunya sub-23.  El 12 de març del 1987, el Terrassa FC va assolir un brutal 6-1 (Bonet 4, Saletes, Quim). Al partit de tornada, el 19 de març del 1987, els rogencs van imposar-se a Barcelona per 2-3 (Saletes, Rodri i l’altre en pròpia porteria) i van aconseguir un nou títol per al gran Terrassa FC, el club líder del Vallès al palmarès amb grandíssima diferència.

La temporada 2017-18, el 5 de novembre del 2017, el Terrassa FC va vèncer per 2-4 (doblet de Civil, i un gol d'Amantini i Piera). Bon indicador del domini rogenc!

El Terrassa FC i la història contra rivals (Sant Andreu)

Continuem amb l'estudi del balanç del Terrassa Futbol Club contra rivals al llarg de la història. Un d'habitual és la Unió Esportiva Sant Andreu, amb molts partits jugats, segons l'anàlisi del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón.

Amb els barcelonins els partits sempre són bonics i intensos, com el recent triomf per 2-1 a l'Olímpic "in extremis". Va ser un esprint final espectacular, amb gols d'Arranz remuntant el dels andreuencs. 

Cal pensar que terrassistes i andreuencs van disputar el 2017-18 la promoció d’ascens i van superar la primera ronda. En el balanç particular el Terrassa FC suma 51 victòries, 30 empats i 49 ensopegades, 228 gols a favor i 213 en contra. En el partit 130 el Terrassa FC va guanyar amb èpica i gran alegria.

La primera visita del Sant Andreu a Terrassa (al Camp del Bisbe Irurita), el 3 d’agost del 1925, va acabar 3-2. El 1925 el Terrassa FC va ser campió de la primera edició de la Copa Catalunya, el màxim títol català. Els egarencs són els únics del Vallès que han guanyat el màxim títol català (4 vegades). El 1928 el Terrassa FC va guanyar 2-0 (gols de Gàndara) i 3-1 al Torneig de Consolació de la Federació Catalana.

Els anys 30, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 1932, el Terrassa FC va vèncer 4-1, i el 1933, al Trofeu El Mundo Deportivo, 6-1 (dos gols de López i un de Marco, Bruno, Cadafalch i Burillo). El 1934 el gran Terrassa FC va golejar per 5-0 (Torneig de Classificació del Campionat de Catalunya de Segona Preferent). Altres triomfs van ser per 4-2, 4-1 i 6-2, aquest el 1936. De fet, el 1936 el Terrassa FC va conquerir la segona Copa Catalunya de la història. 

Els anys 40, el 1948 el Terrassa FC va guanyar per 3-0. Un 4-3 i un 5-4 són altres marcadors cridaners. La Tercera Divisió els anys 60 i la Segona els 70 viuen altres partits, com un 3-0 el 1976 (dos gols de Cruz Carrascosa i un de Bío) i un 1-0 (Valdés). Els anys 80 la Tercera Divisió, la Copa de la Lliga i el Campionat de Catalunya sub-23 emmarquen més clàssics. El 8 de març del 1984, a la final del Campionat de Catalunya sub-23 (els egarencs porten 4 de 4 i són líders), el Terrassa FC va guanyar 5-0 (dos gols de Quim i un de Carlos, Saletes i Quique), defensat a la tornada. El 1984-85, el Terrassa FC va assolir novament el títol, contra l’Espanyol, i abans havia eliminat el Sant Andreu (1-1, gol de Castillo, i 6-1, amb dues dianes de Castillo i Saletes i una de Moret i Miguel Ángel). 

Darrerament, els dos equips s'han trobat a Segona Divisió B (3-1) i a Tercera (2-1 el 2015 i 2-0 el 2016. El 2-1 del 2018-19 resumeix la passió d'aquests partits.

El Terrassa FC i els camps plens de records

El nostre estimat Terrassa FC ha transitat per diversos camps al llarg de la seva centenària i llorejada història, amb un palmarès de títols en què brillen amb llum pròpia quatre Copes Catalunya. En els primers anys el camp més consolidat va ser el del carrer del Bisbe Irurita (actual carrer Pi i Margall). El 1960 es va inaugurar l’Estadi Municipal, on va jugar l’equip fins que a inicis dels anys 90, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, dels quals Terrassa va ser-ne subseu, va haver d’emigrar provisionalment, arran de les obres corresponents.
Aquest trànsit va coincidir amb una etapa dura per al club. L’últim matx al Municipal es va disputar el 15 d’abril del 1990, amb un 0-0 contra el Reus, a Tercera Divisió. Els egarencs patien d’allò més, i es trobaven sense el talismà del camp habitual. El 29 d’abril del 1990 els rogencs van estrenar-se a Ca
n’Anglada (on van acabar la temporada 1989-90) amb un triomf per 2-0 (gols de Juan Carlos i Priego) contra l’Olot. Tot i un desesperat esprint final, la diferència de gols contra l’Horta va condemnar els egarencs a Regional Preferent. En aquell moment, Antonio Linares (que havia entrenat el Terrassa FC dels quatre Campionats de Catalunya sub 23 consecutius conquerits els anys 80) es va comprometre a fitxar pel Terrassa FC i rescatar-lo del pou. El president Miquel Blanco va prometre retornar els egarencs a Segona B. I tots dos van aconseguir-ho amb rapidesa.
Després de Ca n’Anglada, el Terrassa FC va disputar els partits al camp de Can Jofresa (des de la campanya 1990-91 fins que el Camp Olímpic -que va assaborir, entre altres fites, el títol de la Copa Catalunya del 2002- va estar disponible, després dels Jocs de l’estiu del 1992). La primera jornada a Can Jofresa (cal tenir en compte que el Centre Parroquial San Cristóbal també militava a Regional Preferent) va portar un triomf per 2-0 (gols de Fonte i Urbano) contra el Sants. El Terrassa FC va alinear Casajuana, Florencia, González, Juan Carlos, Flores, Riba (Álex), Fonte (Candi), Marc, Martín, Lardín i Urbano. 
Aquella temporada el Terrassa FC va ascendir a Primera Catalana, la 1991-92 a Tercera Divisió, i la 1993-94 a Segona B, l’objectiu de l’actualprojecte terrassista. Un projecte i un sentiment ben ferms, més enllà dels camps i les circumstàncies. Un triomf èpic "in extremis" com el d'avui contra la UE Sant Andreu (2-1) hi ajudarà molt.