El Terrassa FC i els camps plens de records

El nostre estimat Terrassa FC ha transitat per diversos camps al llarg de la seva centenària i llorejada història, amb un palmarès de títols en què brillen amb llum pròpia quatre Copes Catalunya. En els primers anys el camp més consolidat va ser el del carrer del Bisbe Irurita (actual carrer Pi i Margall). El 1960 es va inaugurar l’Estadi Municipal, on va jugar l’equip fins que a inicis dels anys 90, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, dels quals Terrassa va ser-ne subseu, va haver d’emigrar provisionalment, arran de les obres corresponents.
Aquest trànsit va coincidir amb una etapa dura per al club. L’últim matx al Municipal es va disputar el 15 d’abril del 1990, amb un 0-0 contra el Reus, a Tercera Divisió. Els egarencs patien d’allò més, i es trobaven sense el talismà del camp habitual. El 29 d’abril del 1990 els rogencs van estrenar-se a Ca
n’Anglada (on van acabar la temporada 1989-90) amb un triomf per 2-0 (gols de Juan Carlos i Priego) contra l’Olot. Tot i un desesperat esprint final, la diferència de gols contra l’Horta va condemnar els egarencs a Regional Preferent. En aquell moment, Antonio Linares (que havia entrenat el Terrassa FC dels quatre Campionats de Catalunya sub 23 consecutius conquerits els anys 80) es va comprometre a fitxar pel Terrassa FC i rescatar-lo del pou. El president Miquel Blanco va prometre retornar els egarencs a Segona B. I tots dos van aconseguir-ho amb rapidesa.
Després de Ca n’Anglada, el Terrassa FC va disputar els partits al camp de Can Jofresa (des de la campanya 1990-91 fins que el Camp Olímpic -que va assaborir, entre altres fites, el títol de la Copa Catalunya del 2002- va estar disponible, després dels Jocs de l’estiu del 1992). La primera jornada a Can Jofresa (cal tenir en compte que el Centre Parroquial San Cristóbal també militava a Regional Preferent) va portar un triomf per 2-0 (gols de Fonte i Urbano) contra el Sants. El Terrassa FC va alinear Casajuana, Florencia, González, Juan Carlos, Flores, Riba (Álex), Fonte (Candi), Marc, Martín, Lardín i Urbano. 
Aquella temporada el Terrassa FC va ascendir a Primera Catalana, la 1991-92 a Tercera Divisió, i la 1993-94 a Segona B, l’objectiu de l’actualprojecte terrassista. Un projecte i un sentiment ben ferms, més enllà dels camps i les circumstàncies. Un triomf èpic "in extremis" com el d'avui contra la UE Sant Andreu (2-1) hi ajudarà molt.