Terrassa FC: una temporada 2018-19 que promet

El Terrassa Futbol Club ha començat d'allò més bé la temporada 2018-19, amb la conquesta del Campionat de Catalunya de futbol platja. És el títol 55 del club. Comparteixo l'article del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón sobre la força dels records terrassistes, que empeny endavant un club ben arrelat.

"És una força immanent, incorpòria, tan subtil que només els terrassistes l’ensumem, la reconeixem, la sentim, la vivim. És una força que emociona, com el vermell i blanc intens de la samarreta. És la força del nadó Young’s Club, que va començar a bategar un llunyà 1906 i que, cinc anys després, va rebatejar-se. Terrassa Futbol Club. Eufònic i arrauxat, trisíl·lab, vibrant alveolar sonor, fricatiu palatal sord. Que bé sona Terrassa quan els terrassistes canten al vent!

La força terrassista es projecta des dels Duffour, Escudé, Estrenger, Freixa, Grapí, Marcet, Morera, Nogués, Pons, Renom, Ubach o Vila, des de l’11-0 a l’Argós barceloní, o des dels Gràcia, Torrella, Fernández, Calderé o Pallarés, els que van menar al Campionat de Catalunya de Segona, el 1916-17, i a la Supercopa de Catalunya del 1916 contra el Barça, en aquell 2-3 ressonant. La força roig i blanca és la del 0-5 a València, el 1921. La força del Terrassa FC són els esprints i els gols dels Argemí, Broto, Canals, Gràcia, Lavilla, Massagué o Rediu, els del Campionat de Catalunya, Grup B, el 1923-24, i els triomfs per 0-3 i 3-0 contra el rival sabadellenc.

El Terrassa FC és força, passió, lideratge, com aquells gols de Pedrol i Argemí, el 6 de desembre del 1925, que van segellar amb el triomf per 2-0 contra el Sabadell la primera Copa Catalunya de la història. Sí, la primera de la història, terrassista. Com llueix, esvelta, somrient i afalagada, a la Sala de Trofeus de l’Olímpic! Els Broto, Canals, Gràcia, Helvig, Humet, Kaiser, Massagué, Papell, Roig o Sabaté també van deixar-se l’ànima en aquella lligueta.

Títols i més títols, trofeus i més trofeus. De moment, 55: 35 de futbol, 18 d’hoquei herba, un de futbol platja i un d’eSports. Perquè la força terrassista arrasa herba i fang. I l’hoquei herba ha atorgat Campionats d’Espanya i Campionats de Catalunya. La Terrassa del futbol i l’hoquei herba, la Terrassa de l’esport, la Terrassa de les mirades il·lusionades i els ulls enamorats, la de les esglésies romàniques abraçant Vallparadís, la de les xemeneies i les masies, la de les fàbriques, els castellers i el jazz, la del cable, el cinema i el modernisme, la Terrassa multicolor, la dels petons infinits, la Terrassa que tant es fa estimar i que tant ens estimem.

La rauxa porpra del terrassisme és la de les dianes de Colomer, Nieto i Malón, aquell 28 de juny del 1936 a Granollers, contra el Girona. Quin 3-2! Era la segona Copa Catalunya, en una final de cor, sang i fetge. La segona edició del màxim títol català, el segon triomf del màxim batec rogenc.

La marea vermella és arravatament, és unió, és un crit, és “vamos, mi Terrassa, vamos, campeón”, és ”alé Terrassa, alé, alé Terrassa, alé, alé Terrassa, alé, alé”, és “al Terrassa llevo yo en mi corazón”, és “egarense es un sentimiento, que se lleva, que se lleva muy adentro, ¡rojo y blanco corren por mis venas!, egarense hasta que me muera, lolololo lolololo lolololo lolololo ¡¡¡Terrassa!!!”. Com els crits d’entusiasme dels Artigas, Cadafalch, Farré, Olivé, Ortí, Messeguer, Pascual, Reixac, Schildt o Valls, el 1941-42, quan van conquerir el Campionat de Catalunya de Primera, el Campionat de la fase d'ascens a Segona i la Copa President de la Federació.

L’ànima del Terrassa FC és la de l’11-1 al Júpiter o l’11-0 a l’Igualada, el 1949, quan els rogencs van guanyar la Copa Federació, amb els Argilés, Chacho, Corsellas, Cruellas, Fargas, Gabarró, Gracia, Milla, Pueyo o Segarra... L’ànima egarenca és la dels Anglada, Bagur, Brunet, Costa, Darnés o Lera (que van conquerir la Lliga de Tercera 1953-54), la dels Máiquez, Oliet, Oliva, Urdániz o Vega (Lliga de Tercera 1961-62), la dels Balaguer, Fausto, Kaszas, Marfil, Martín o Trullàs (Lliga de Tercera 1969-70), la dels Clotet,Domènech, Isaach, Lecue, Rosselló, Sanjuán o Valdés (Lliga de Tercera 1974-75), la dels quatre Campionats de Catalunya sub-23 (del 1983-84 al 1986-87) o el 0-5 a Sabadell gràcies als Bonet, Burgos, Carlos, Castillo, Cele, Cuadrado, Espejo, Esteban, Florencia, Fuentes, José Mari, Mariano, Morales,Mota, Olmo, Paco, Priego, Puig, Quim, Quique, Saletes, Salinas, Santi o Ureña, la d’aquelles finals guanyades contra Sant Andreu, Espanyol, Júpiter i Horta.

El batec rogenc és el de la Copa Catalunya i l’ascens a Segona del 2002 (l’any del Centenari del futbol a la ciutat), i el de la Copa Catalunya del 2003. És el batec dels Morales, Iván, Rodríguez, Rubén, Héctor, Gibanel, Fernando, Cristian, Recio, Pedro Riesco, Monty, Juan Carlos, Juanjo, Keko, Besora oMendoza superant el Barça a l’Olímpic. És el batec dels Maestro, David Sánchez, Capó, Rubén, Dot, Navas, Asensio, Moreno, Besora, Fernando, Monty, Bordas, Recio, Keko o Pier vencent el Gavà a Sabadell...

El cor terrassenc són moments inesborrables, emotius, nostàlgics, moments que s’expliquen de pares a fills, d’avis a néts. El cor terrassenc és el golàs de Gibanel a Barakaldo, els gols de Pedro, Gallar i Montoroa Cerdanyola, els gols de Raíllo i Nils altra vegada a Cerdanyola, l’aturada d’Ortega i els gols de Civil i Toroa Castelldefels, els èxits del Terrassa FC femení... El cor terrassenc és el deliri dels seguidors, la joventut cridanera, l’escut roig i blanc, la marxa i els dies de glòria a la ciutat, l’escut sobre el pit que és el crit de l’esforç, les bufandes i les banderes rogenques al vent, els salts d’alegria i els ulls il·lusionats de nenes i nens... La força i l’ànima del Terrassa FC és la sang de jugadors, jugadores, tècnics, presidents, directius i afició, i els records rogencs. Uns records que ens omplen de força per a la campanya 2018-19. Que bonic és ser terrassista!"