El Terrassa FC i la història contra rivals (Vilafranca)

En aquest blog anirem analitzant els duels del Terrassa FC contra diversos rivals, amb la col·laboració del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón. Observarem que l'egarenc és un club guanyador, amb molts títols (el principal indicador), balanç general molt favorable i balanços particulars gairebé sempre favorables. 

Començarem pel Vilafranca, davant del qual el balanç és molt positiu per als rogencs, que sumen 27 triomfs (el darrer, l'1-0 d'aquesta temporada 2018-19), 12 empats i 19 derrotes, 105 gols a favor i 75 en contra. 

Els partits a casa contra el Vilafranca s'han jugat als camps del carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall), Estadi Municipal i Camp Olímpic. En destaquen golejades com 5-2, 8-2 i 4-0. Quins temps aquells! 

El primer partit oficial a Terrassa contra els del Penedès, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 5 d’octubre del 1930, va acabar 3-0, amb gols de Castelló, Mitjans i Valls. El 1933 el Terrassa FC va guanyar 3-1 i un 3-0.

Els anys 60 es recorda un 3-2 (1962). A Tercera Divisió, el 1963-64, el Terrassa FC es va imposar un 5-2. El 1964-65, els egarencs van vèncer 1-0 (diana d'Oriol) a la Lliga i 2-0 (gols de Pinilla i Brunet) al Trofeu General Moscardó. El 1969-70 el Municipal va assaborir un 2-0.

Arribats als anys 80, el 1984, a la Copa Generalitat, el Terrassa FC va golejar per 8-2 (tres gols de Ventura, un de Cuadrado, Morales, Sánchez, Benavides i un altre en pròpia porteria). El 1989-90 el Terrassa FC va vèncer per 1-0 (Lores). El 1990-91 i el 1991-92, a Regional Preferent i Primera Catalana, els partits van acabar 0-0. El 25 de maig del 1997, a la Copa Catalunya, els egarencs van imposar-se per 2-1 (Vinyals i Tapia).

Des del 2010 tots dos equips s'han retrobat a Tercera. El 3 d’octubre del 2010 el Terrassa FC va imposar-se 3-1 (dues dianes de Carlos Martínez, una de Molist) i va accedir al lideratge. El 2011-12, un 1-1 (Libo) va permetre mantenir un nou lideratge. El 2012-13, Montoro va dur a l’1-0 final. El 2013-14, el Terrassa FC va golejar 4-0 (un gol de Montoro, dos de Jaume i un de Gallar). El 2014-15, els terrassistes vam gaudir d'un 3-0 (Merchán, Jaume de penal i Ángel), i el 2015-16 d'un 4-1 (dos gols d’Aaron Bueno, un de Boniquet i De la Torre). El recent triomf per 1-0 (Serramitja) confirma la superioritat terrassista.

El Terrassa FC i els camps plens de records

El nostre estimat Terrassa FC ha transitat per diversos camps al llarg de la seva centenària i llorejada història, amb un palmarès de títols en què brillen amb llum pròpia quatre Copes Catalunya. En els primers anys el camp més consolidat va ser el del carrer del Bisbe Irurita (actual carrer Pi i Margall). El 1960 es va inaugurar l’Estadi Municipal, on va jugar l’equip fins que a inicis dels anys 90, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, dels quals Terrassa va ser-ne subseu, va haver d’emigrar provisionalment, arran de les obres corresponents.
Aquest trànsit va coincidir amb una etapa dura per al club. L’últim matx al Municipal es va disputar el 15 d’abril del 1990, amb un 0-0 contra el Reus, a Tercera Divisió. Els egarencs patien d’allò més, i es trobaven sense el talismà del camp habitual. El 29 d’abril del 1990 els rogencs van estrenar-se a Ca
n’Anglada (on van acabar la temporada 1989-90) amb un triomf per 2-0 (gols de Juan Carlos i Priego) contra l’Olot. Tot i un desesperat esprint final, la diferència de gols contra l’Horta va condemnar els egarencs a Regional Preferent. En aquell moment, Antonio Linares (que havia entrenat el Terrassa FC dels quatre Campionats de Catalunya sub 23 consecutius conquerits els anys 80) es va comprometre a fitxar pel Terrassa FC i rescatar-lo del pou. El president Miquel Blanco va prometre retornar els egarencs a Segona B. I tots dos van aconseguir-ho amb rapidesa.
Després de Ca n’Anglada, el Terrassa FC va disputar els partits al camp de Can Jofresa (des de la campanya 1990-91 fins que el Camp Olímpic -que va assaborir, entre altres fites, el títol de la Copa Catalunya del 2002- va estar disponible, després dels Jocs de l’estiu del 1992). La primera jornada a Can Jofresa (cal tenir en compte que el Centre Parroquial San Cristóbal també militava a Regional Preferent) va portar un triomf per 2-0 (gols de Fonte i Urbano) contra el Sants. El Terrassa FC va alinear Casajuana, Florencia, González, Juan Carlos, Flores, Riba (Álex), Fonte (Candi), Marc, Martín, Lardín i Urbano. 
Aquella temporada el Terrassa FC va ascendir a Primera Catalana, la 1991-92 a Tercera Divisió, i la 1993-94 a Segona B, l’objectiu de l’actualprojecte terrassista. Un projecte i un sentiment ben ferms, més enllà dels camps i les circumstàncies. Un triomf èpic "in extremis" com el d'avui contra la UE Sant Andreu (2-1) hi ajudarà molt.