El Terrassa FC i la història contra rivals (Sant Andreu)

Continuem amb l'estudi del balanç del Terrassa Futbol Club contra rivals al llarg de la història. Un d'habitual és la Unió Esportiva Sant Andreu, amb molts partits jugats, segons l'anàlisi del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón.

Amb els barcelonins els partits sempre són bonics i intensos, com el recent triomf per 2-1 a l'Olímpic "in extremis". Va ser un esprint final espectacular, amb gols d'Arranz remuntant el dels andreuencs. 

Cal pensar que terrassistes i andreuencs van disputar el 2017-18 la promoció d’ascens i van superar la primera ronda. En el balanç particular el Terrassa FC suma 51 victòries, 30 empats i 49 ensopegades, 228 gols a favor i 213 en contra. En el partit 130 el Terrassa FC va guanyar amb èpica i gran alegria.

La primera visita del Sant Andreu a Terrassa (al Camp del Bisbe Irurita), el 3 d’agost del 1925, va acabar 3-2. El 1925 el Terrassa FC va ser campió de la primera edició de la Copa Catalunya, el màxim títol català. Els egarencs són els únics del Vallès que han guanyat el màxim títol català (4 vegades). El 1928 el Terrassa FC va guanyar 2-0 (gols de Gàndara) i 3-1 al Torneig de Consolació de la Federació Catalana.

Els anys 30, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 1932, el Terrassa FC va vèncer 4-1, i el 1933, al Trofeu El Mundo Deportivo, 6-1 (dos gols de López i un de Marco, Bruno, Cadafalch i Burillo). El 1934 el gran Terrassa FC va golejar per 5-0 (Torneig de Classificació del Campionat de Catalunya de Segona Preferent). Altres triomfs van ser per 4-2, 4-1 i 6-2, aquest el 1936. De fet, el 1936 el Terrassa FC va conquerir la segona Copa Catalunya de la història. 

Els anys 40, el 1948 el Terrassa FC va guanyar per 3-0. Un 4-3 i un 5-4 són altres marcadors cridaners. La Tercera Divisió els anys 60 i la Segona els 70 viuen altres partits, com un 3-0 el 1976 (dos gols de Cruz Carrascosa i un de Bío) i un 1-0 (Valdés). Els anys 80 la Tercera Divisió, la Copa de la Lliga i el Campionat de Catalunya sub-23 emmarquen més clàssics. El 8 de març del 1984, a la final del Campionat de Catalunya sub-23 (els egarencs porten 4 de 4 i són líders), el Terrassa FC va guanyar 5-0 (dos gols de Quim i un de Carlos, Saletes i Quique), defensat a la tornada. El 1984-85, el Terrassa FC va assolir novament el títol, contra l’Espanyol, i abans havia eliminat el Sant Andreu (1-1, gol de Castillo, i 6-1, amb dues dianes de Castillo i Saletes i una de Moret i Miguel Ángel). 

Darrerament, els dos equips s'han trobat a Segona Divisió B (3-1) i a Tercera (2-1 el 2015 i 2-0 el 2016. El 2-1 del 2018-19 resumeix la passió d'aquests partits.

El Terrassa FC i la història contra rivals (Martinenc)

El Terrassa FC ha vençut avui per 1-3 al camp del Martinenc (CEM Guinardó de Barcelona) en el matx número 90 de la història entre tots dos equips, segons la recerca del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón. En el balanç global històric, el Terrassa FC suma 44 triomfs, 17 empats i 29 ensopegades. En gols, el Terrassa FC s'imposa 199-147, de forma que a la segona volta, a l'Olímpic, podrà abordar el repte dels 200 gols.

El 22 de juliol del 1917 va arribar el primer partit a Sant Martí (1-4). El primer partit oficial entre els dos equips es va donar el novembre del 1920, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B. Els anys 20 destaca un 3-5 del Terrassa FC.

Al Català de Primera, Grup A, remarquem, el 25 de gener de 1925, un 1-3 a favor del Terrassa FC (gols de Gràcia, Argemí, Roig). Argemí és el segon màxim golejador de la història terrassista, amb 123 gols (Broto en suma 125). Un 1-6 (Broto 3, Canals II 2, Gràcia) en un amistós mostra l'hegemonia del Terrassa FC, que el 1925 va conquerir brillantment la primera Copa Catalunya de la història. El 1926 els egarencs van vèncer per 0-5 al Català de Primera.

Els anys 30 els dos equips es troben al Català de Segona Preferent. El 1932 el Terrassa FC va imposar-se per 4-6 (Broto, Roig 3, Losada 2). El Terrassa FC va batre els barcelonins en la fase d’ascens del Campionat de Catalunya de Segona Preferent (3-0 i 1-1). L’últim matx en la primera meitat de segle XX es va disputar el 1941. 

Els anys 80 els dos conjunts es troben a la Lliga de Tercera i en altres competicions. El 1986, els egarencs van eliminar els barcelonins al Campionat de Catalunya sub-23 (1-1, diana d’Olmo, i 3-0, dianes d’Olmo, Fuentes i Moret), així com el 1987 (1-1, gols de Bonet i Ureña, i 4-0, gols de Saletes, Bonet, Salinas i Mariano). Els egarencs van guanyar quatre Campionats de Catalunya sub-23 consecutius en la gran dècada dels 80.

A la Lliga de Tercera els equips juguen el 1989-90 i el 1992-93. El 1993 el Terrassa FC conquereix la Copa Federació en la fase catalana: 2-2 (Vallès, Márquez) i, el 12 d’octubre del 1993, 4-1 (Clarà 2, Lluís i Gandoy) a Terrassa. Des del 1993-94, a Tercera, passen vint anys fins al nou retrobament. El 8 de març del 2015, els egarencs es van imposar per 0-3, amb gols de Gallego, De la Torre i Jaume. El 8 d’agost del 2015, en un amistós a l’Olímpic, el Terrassa FC va guanyar 1-0 (gol d’Adrián Gimeno de penal). Ara el Terrassa FC torna a zona de promoció d'ascens!

El Terrassa FC i la història contra rivals (Santfeliuenc)

El Terrassa FC acumula un balanç ben positiu davant el Santfeliuenc FC. A l'Olímpic acostuma a dominar, i fora de casa també, tot i que darrerament proliferen els empats.

El balanç global (a Terrassa i a Sant Feliu de Llobregat) és de 8 triomfs terrassistes, 3 empats i una ensopegada, 19 dianes a favor i 9 adverses, segons les estadístiques del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón.

En la visita de la campanya 2017-18, un gol de Yaya va conduir a l’1-1 final. En la temporada 2016-17, Nils Puchades va assolir de l'1-1. Els matxs contra els del Llobregat són actuals, arran de l'ascens a Tercera del Santfeliuenc. 

Les primeres visites van resoldre's a favor del Terrassa FC: 1-3 i 2-3. La campanya 2013-14, el 28 de setembre de 2013, el Terrassa FC va imposar-se per 1-3, amb dianes de Pedro, Héctor i Batanero. La temporada 2014-15, el 22 de febrer del 2015, Batanero, Segarra i Gallego van permetre un 2-3 in extremis. 

A l’Olímpic encara es recorda el 3-1 del 24 de febrer del 2018, amb dianes dels antics jugadors terrassistes Raúl Torres, Carlos Martínez i Fran Piera. Un Terrassa FC imperial domina el balanç contra aquest rival.

El Terrassa FC i la història contra rivals (Vilafranca)

En aquest blog anirem analitzant els duels del Terrassa FC contra diversos rivals, amb la col·laboració del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón. Observarem que l'egarenc és un club guanyador, amb molts títols (el principal indicador), balanç general molt favorable i balanços particulars gairebé sempre favorables. 

Començarem pel Vilafranca, davant del qual el balanç és molt positiu per als rogencs, que sumen 27 triomfs (el darrer, l'1-0 d'aquesta temporada 2018-19), 12 empats i 19 derrotes, 105 gols a favor i 75 en contra. 

Els partits a casa contra el Vilafranca s'han jugat als camps del carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall), Estadi Municipal i Camp Olímpic. En destaquen golejades com 5-2, 8-2 i 4-0. Quins temps aquells! 

El primer partit oficial a Terrassa contra els del Penedès, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 5 d’octubre del 1930, va acabar 3-0, amb gols de Castelló, Mitjans i Valls. El 1933 el Terrassa FC va guanyar 3-1 i un 3-0.

Els anys 60 es recorda un 3-2 (1962). A Tercera Divisió, el 1963-64, el Terrassa FC es va imposar un 5-2. El 1964-65, els egarencs van vèncer 1-0 (diana d'Oriol) a la Lliga i 2-0 (gols de Pinilla i Brunet) al Trofeu General Moscardó. El 1969-70 el Municipal va assaborir un 2-0.

Arribats als anys 80, el 1984, a la Copa Generalitat, el Terrassa FC va golejar per 8-2 (tres gols de Ventura, un de Cuadrado, Morales, Sánchez, Benavides i un altre en pròpia porteria). El 1989-90 el Terrassa FC va vèncer per 1-0 (Lores). El 1990-91 i el 1991-92, a Regional Preferent i Primera Catalana, els partits van acabar 0-0. El 25 de maig del 1997, a la Copa Catalunya, els egarencs van imposar-se per 2-1 (Vinyals i Tapia).

Des del 2010 tots dos equips s'han retrobat a Tercera. El 3 d’octubre del 2010 el Terrassa FC va imposar-se 3-1 (dues dianes de Carlos Martínez, una de Molist) i va accedir al lideratge. El 2011-12, un 1-1 (Libo) va permetre mantenir un nou lideratge. El 2012-13, Montoro va dur a l’1-0 final. El 2013-14, el Terrassa FC va golejar 4-0 (un gol de Montoro, dos de Jaume i un de Gallar). El 2014-15, els terrassistes vam gaudir d'un 3-0 (Merchán, Jaume de penal i Ángel), i el 2015-16 d'un 4-1 (dos gols d’Aaron Bueno, un de Boniquet i De la Torre). El recent triomf per 1-0 (Serramitja) confirma la superioritat terrassista.

El Terrassa FC i els camps plens de records

El nostre estimat Terrassa FC ha transitat per diversos camps al llarg de la seva centenària i llorejada història, amb un palmarès de títols en què brillen amb llum pròpia quatre Copes Catalunya. En els primers anys el camp més consolidat va ser el del carrer del Bisbe Irurita (actual carrer Pi i Margall). El 1960 es va inaugurar l’Estadi Municipal, on va jugar l’equip fins que a inicis dels anys 90, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, dels quals Terrassa va ser-ne subseu, va haver d’emigrar provisionalment, arran de les obres corresponents.
Aquest trànsit va coincidir amb una etapa dura per al club. L’últim matx al Municipal es va disputar el 15 d’abril del 1990, amb un 0-0 contra el Reus, a Tercera Divisió. Els egarencs patien d’allò més, i es trobaven sense el talismà del camp habitual. El 29 d’abril del 1990 els rogencs van estrenar-se a Ca
n’Anglada (on van acabar la temporada 1989-90) amb un triomf per 2-0 (gols de Juan Carlos i Priego) contra l’Olot. Tot i un desesperat esprint final, la diferència de gols contra l’Horta va condemnar els egarencs a Regional Preferent. En aquell moment, Antonio Linares (que havia entrenat el Terrassa FC dels quatre Campionats de Catalunya sub 23 consecutius conquerits els anys 80) es va comprometre a fitxar pel Terrassa FC i rescatar-lo del pou. El president Miquel Blanco va prometre retornar els egarencs a Segona B. I tots dos van aconseguir-ho amb rapidesa.
Després de Ca n’Anglada, el Terrassa FC va disputar els partits al camp de Can Jofresa (des de la campanya 1990-91 fins que el Camp Olímpic -que va assaborir, entre altres fites, el títol de la Copa Catalunya del 2002- va estar disponible, després dels Jocs de l’estiu del 1992). La primera jornada a Can Jofresa (cal tenir en compte que el Centre Parroquial San Cristóbal també militava a Regional Preferent) va portar un triomf per 2-0 (gols de Fonte i Urbano) contra el Sants. El Terrassa FC va alinear Casajuana, Florencia, González, Juan Carlos, Flores, Riba (Álex), Fonte (Candi), Marc, Martín, Lardín i Urbano. 
Aquella temporada el Terrassa FC va ascendir a Primera Catalana, la 1991-92 a Tercera Divisió, i la 1993-94 a Segona B, l’objectiu de l’actualprojecte terrassista. Un projecte i un sentiment ben ferms, més enllà dels camps i les circumstàncies. Un triomf èpic "in extremis" com el d'avui contra la UE Sant Andreu (2-1) hi ajudarà molt.

Terrassa FC: una temporada 2018-19 que promet

El Terrassa Futbol Club ha començat d'allò més bé la temporada 2018-19, amb la conquesta del Campionat de Catalunya de futbol platja. És el títol 55 del club. Comparteixo l'article del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón sobre la força dels records terrassistes, que empeny endavant un club ben arrelat.

"És una força immanent, incorpòria, tan subtil que només els terrassistes l’ensumem, la reconeixem, la sentim, la vivim. És una força que emociona, com el vermell i blanc intens de la samarreta. És la força del nadó Young’s Club, que va començar a bategar un llunyà 1906 i que, cinc anys després, va rebatejar-se. Terrassa Futbol Club. Eufònic i arrauxat, trisíl·lab, vibrant alveolar sonor, fricatiu palatal sord. Que bé sona Terrassa quan els terrassistes canten al vent!

Colors del triomfant Terrassa Futbol Club

El nostre triomfant Terrassa FC, el líder del Vallès en títols, és conegut com el conjunt roig, o roig-i-blanc. Els colors són un signe d’identitat dels clubs de futbol, i el marxandatge en va molt relacionat. Les banderes, les gorres, les bufandes, els guants, els banderins... El vermell terrassista és ben atractiu i cridaner.

Curiosament, el Terrassa FC ha vestit indumentàries amb colors diversos al llarg de la història, descoberta i escrita pel Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, autor del blog líder internacional en les seves àrees de coneixement, professor d’Universitat, director del CECABLE i font imprescindible per a aquest blog.